domingo, 28 de abril de 2013

TEMA 11. Aplicacions educatives del programari lliure.


INDEX
1.   Qué es Linux?
2.   Software Lliure
3.   Avantatges i desadvantatges del Software Lliure
4.   Lliurex
5.   Tipus de software lliure
6. Diferencies entre Linux i Windows
7.    Lihuen a l’escola
8.    Opinió personal

1.-Qué és Linux?
Linux es un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trovar en el mercat.
  1. La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar licencia a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l’us.
  2. La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.

2.-Software/programari Lliure.
  • Llibertat d’uasr el programari amb qualsevol propòsit.
  • Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les tevés necessitats.
  • Llibertat de distribuir còpies.
  • Llibertar de millorar el programa i fer publiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

    3.- Avantatges i desadvantatges del software lliure.
    Avantatges.
    • Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.
    • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
    • Eliminació de barreres de presupostos.
    • Molts col·laboradors de primera línea amb ganes d’ajudar.
    • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menos per l’amplia disponibilitat d’eines i lliberies.
    • Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en procesos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troven molt depurades.
    • Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora).
    • Tendeix a ser molt divers: la gent que contribuix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

    Desadvantatges
    • La corba d’aprenentatge és major.
    • El programari lliure no té garantía provinent de l’autor
    • Es necesita dedicar recursos a la reparació d’errates.
    • No existiría una compañía única que protegirà tota la tecnología.
    • Les interferencies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.
    • L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
    • La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc. Poden crear confusió.

    4.- LliureX
    LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat Valenciana que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

    5.- Tipus de software lliure.
    • Programari de domini públic
    El programari de domini públic és aquell que no té drets d'autor. Si el codi font és de domini públic, es tracta d'un cas especial de programari lliure sense copyleft, la qual cosa significa que algunes còpies o versions modificades poden no són lliures en absolut.

    En alguns casos, un programa executable pot ser de domini públic però no disposar lliurement del codi font. En aquest cas no és programari lliure, perquè el programari lliure requereix accessibilitat al codi font.

    • Programari amb llicència permissiva, laxa
    Entre les llicències permissives, laxes, s'inclouen la llicència X11 i ambdues llicències BSD. Aquestes llicències permeten utilitzar el codi de qualsevol manera, inclusivament la distribució de binaris privatius amb o sense modificacions del codi.

    • Programari amb copyleft
    El programari amb copyleft és programari lliure els termes del qual de distribució garanteixen que totes les còpies de totes les versions tinguin aproximadament els mateixos termes de distribució. Això significa, per exemple, que les llicències copyleft generalment no permeten que tercers li agreguin requisits addicionals al programari (encara que pot estar permès agregar un conjunt limitat de requisits que es consideren segurs) i exigeixen que el codi font estigui disponible. Això tutela el programa i les seves versions modificades contra algunes de les formes més comunes de convertir-ho en programari privatiu.

    • Programari de font oberta («Open Source»)
    Algunes persones utilitzen l'expressió programari de «codi obert» per referir-se més o menys a la mateixa categoria a la qual pertany el programari lliure. No obstant això, no són exactament el mateix tipus de programari: ells accepten algunes llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i hi ha llicències de programari lliure que ells no han acceptat. De totes maneres, les diferències entre el que abasten ambdues categories són poques: gairebé tot el programari lliure és de codi obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.

    6. Diferencies entre Linux i Windows.

    • Sempre existirà la batalla entre el ben i el mal, entre Windows i Linux. Qui és el ben i qui és malament? És més fàcil Windows que Linux? O no ho és tant? Anem a comentar les diferències bàsiques que existeixen entre Linux i Windows

          Instal·lant el sistema operatiu.
    Per instal·lar Linux cal realitzar relatius esforços, encara que cada vegada és una tasca més senzilla, però pots personalitzar completament la instal·lació.
    A l'hora d'instal·lar Windows pràcticament no pots configurar res (quatre coses bàsiques). Això sí, la instal·lació de Windows és molt fàcil i còmoda.

    Compatibilitat amb el Maquinari.
    Windows és generalment més compatible amb tot tipus de maquinari que Linux. No obstant això, cada vegada s'apropen més tots dos a la compatibilitat total, que seria el desitjable.
    Gràcies a que Linux gaudeix d'alta popularitat, ofereix una alta compatibilitat malgrat no estar darrere de cap casa comercial. A més ofereix actualitzacions de forma freqüent.
    Windows forma part de Microsoft, i a causa del seu gran poder econòmic intenta oferir un elevat nombre de drivers, ja que les empreses de maquinari creen els seus propis drivers.

    Parlem de Programari.
    Linux compta amb menys programari en alguns sectors, i té una menor acceptació al món empresarial, encara que gràcies a suports d'empreses com Sun Microsystems o IBM es van aconseguir avanços importants en els últims temps.
    Windows posseeix una gran quantitat de programari, ja que és el sistema operatiu més utilitzat en les empreses (principalment per la seva facilitat d'ús) i això fa que els desenvolupadors se centrin més en ell.

    Conclusions finals.
    Tant Windows com Linux tenen el seu avantatges i inconvenients, trobaràs raons per usar (o no usar) tant un com un altre. El que és cert és que tècnicament parlant, Linux sali guanyant.

    6.- Lihuen a l’escola
    Un dels focus posats en la distribució Lihuen és l'educació en tots els seus nivells. És així que hem instal·lat Lihuen en diferents gabinets de diverses escoles de la regió, a més de les sales de PC de la Facultat .

    A les escoles, l'equip de treball s'ocupa d'instal·lar i capacitar a els qui utilitzen la sala. Això involucra al personal tècnic encarregat dels gabinets com dels docents que assisteixen amb els nois a realitzar les seves tasques acadèmiques.

    Des de fa diversos anys, es realitzen diferents jornades destinades a docents en les quals es mostren i es treballa tant sobre l'ús d'aplicacions com de les característiques del programari lliure en general. A partir de l'any 2010 comencem a concórrer a diferents escoles dictant capacitacions senzilles orientades a cada àrea i context. Seleccionem diferents aplicacions educatives que s'agreguen a les aplicacions d'ús general que ja estan incloses en Lihuen.


    Lihuen 4 compta amb un live DVD d'aplicacions educatives i de desenvolupament. De forma alternativa si descargás la variant DVD instalable de Lihuen podés marcar la tasca "educació" perquè s'instal·lin aquestes aplicacions. A continuació detallem la llista dels programes que van ser incluídos.

    • Matemàtiques
    • Llengua
    • Astronomia
    • Química
    • Ciències socials
    • Recreació
    • Multimèdia
    • Gràfics
    • Material educatiu addicional

    Per a veure la informació detallada de qualsevol àrea en aquest enllaç hi ha tota la informació: LIHUEN

    7.- Opinió personal.
    Segons la meva opinió ensenyar amb un programari lliure o amb un privat ja demostra valors al nostre alumnat. Per això, quan un professor ensenya als seus alumnes amb una aplicació propietària es col·loca en una autèntica cruïlla, perquè això obliga a l'alumne a comprar el programari o a copiar-ho il·legalment. Ara bé, si el professor no li deixa copiar el programa està negant la seva ajuda i si ho deixa copiar està ensenyant a l'alumne que es pot violar la llei quan aquesta no ens agrada o va contra el nostre propi interès.

    No obstant això, no es tracta de substituir un sistema operatiu per un altre perquè és més barat, segur i fiable. Ensenyar amb GNU/Linux no és només usar-ho sinó transmetre l'esperit de col·laboració i cooperatividad que implica qualsevol empresa de coneixement. El programari lliure és en si mateix educatiu pels valors que li acompanyen.

    Un supòsit bàsic de l'educació és que qualsevol matèria amb dedicació, esforç, estudi i unes actituds i aptituds personals és accessible al coneixement. Ocultar el coneixement mai ha format part dels manuals ni de l'ètica professional dels docents. És la cerca dinàmica i transparent del coneixement el que es comparteix per la comunitat, doncs és el seu major actiu econòmic i cultural.


No hay comentarios:

Publicar un comentario