TEMA 7. Web 2.0

ÍNDEX

1. Diferencies entre la web 1.0 i la web 2.0
2. Aplicacions de la web 2.0
3. Implicacions educatives de las web 2.0
4. Web 3.0 i les diferencies amb la web 1.0 i 2.0
5. Com implantar la Web 2.0 en el procés d'ensenyament – aprenentatge?
6. Opinió personal

1.-Diferencies entre la web 1.0 i la web 2.0

La web 1.0 presenta les següents caracteríatiques:

• Pàgines web estàtiques.
• Els continguts son produïts pel Webmaster
• L’arquitectura de treball es Client-Servidor
• Visualització de continguts mitjançant un navegador web.
• L’usuari solament pot llegar el contingut.
• Es necessati tenir instal·lat un programari client en l’ordinador
  
  

La web 2.0 presenta les següents caracteristiques:

• Gran interacció entre els usuaris.
• La plataforma de treball es la propia pàgina web (no necessari tenir instal·lat un programari client en l’ordinador).
• Contingut dinàmic.
• Visualització mitjançat navegador, Lector RSS.
• L’escriptura Web es compartida.
• La unitat mínima de continguts és el post o article.
• Tots son autors de la información.

2.-Aplicacions de la web 2.0

Aplicacions de la web 2.0 segons la activitat a la qual es destina:

• Per a expresar-se, crear i publicar: Blocs, Wikis
• Per a compartir, publicar i cercar información: PodCast, Youtube, Flickr, Del·licius, SlideShare
• Xarxes socials: Second Life, Twitter, Facebook.
• Per accedir a informació d’interés: RSS, XML, BlogLines, GoogleReader, cercadors especialitzats.

     3.-Implicacions educatives de la web 2.0

• És un espai social horitzontal i ric en fonts d’informació
• Està orientat al treball autònom i col·laboratiu
• Crític I creatiu, fomenta l’expressió personal
• Permet investigar i compartir recursos crear coneiximent i aprendre.
• Facilita un aprenentatge més autònom, major participación en les activitats grupals
• Hi ha més interés i motivació.
• Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts
• Possibilita noves activitats d’aprenentatge i avaluació.
• Millora competencies digitals (cercar, processar, comunicar)

Creació i gestió de xarxes de centres i professors.

4.  Web 3.0 i les diferencies amb la web 1.0 i 2.0.

En general, s'associa el terme al de Web Semàntica, encunyat per Tim Berners-Lee, encara que no existeix total consens sobre el que significa la Web 3.0. Encara que es coincideix que aquesta etapa afegirà significat a la web, no hi ha acord sobre quals són els camins més apropiats per al seu desenvolupament.

Encara no s'ha incorporat el canvi d'actitud, que com assenyala Christian Van Der Henst S. implica la Web 2.0, quan ja es parla de Web 3.0, com d'una realitat imminent que promet transformar no només la nostra experiència web, sinó tota la nostra quotidianitat.

No obstant això, atès que els avanços d'aquesta disciplina són massa lents i dificultosos, creu que la solució podria estar en la combinació de les tècniques d'intel·ligència artificial amb l'accés a la capacitat humana de realitzar tasques extremadament complexes per a un ordinador. Com l'està fent: Mechanical Turk de Amazon i Google Image Labeler.

En qualsevol cas, l'augment de la interactivitat i de la mobilitat són dos factors que molts assenyalen com a decisius en aquesta nova etapa de la web.

El que esta clar és que la Web 3.0 tendrà, entre uns altres, aquests components:

• Intel·ligència artificial
• Base de dades
• Personalització
• Mobilitat
• Web 3D
• Web semàntica
  
  

Principals diferencies entre la web 1.0, web 2.0 i web 3.0:

• Web 1.0 – Persones connectant-se a la Web
• Web 2.0 – Persones connectant-se a persones – xarxes socials, wikis, col·laboració, possibilitat de compartir.
• Web 3.0 – Aplicacions web connectant-se a aplicacions web, a fi d'enriquir l'experiència de les persones, a això agrega: estat de consciència del context en la Web Geoespacial, autonomia respecte del navegador i construcció de la Web Semàntica.

Sobre aquest últim punt, cal fitar que si ben diferents factors es conjuguen en la Web 3.0 a favor de la semantización de la web, en tant això és un procés, no és privatiu d'ella. Per tal motiu, potser sigui més apropiat concebre la construcció de la Web Semàntica, per fora i per sobre d'aquests estadíos o instàncies.

En aquesta última imatge podem veure un gràfic amb el progrés des de la web 1.0 fins a la web 3.0

• La primera és com un emmagatzematge de dades unidireccional de text gràfics etc.
• La web 2.0 són dues vies de web, és bidireccional, també trobem portals 2D i xarxes socials.
• La web 3.0 és a temps real de cooperació i creativitat que tots els mitjans de comunicació flueix dins i fora de les paraules virtuals.

5.- Com implantar la Web 2.0 en el procés d'ensenyament – aprenentatge?

La Web 2.0 es porta implantant des de fa diversos anys en el procés formatiu, més concretament, a través de l'Escola 2.0, el qual no aquesta sent ben aplicat en la majoria dels casos, des dels diferents centres educatius i professionals que treballen en això. No hem d'entendre la introducció de la Web 2.0 com una sèrie de maquinari i de programari que s'introdueix a l'escola i que se li posen als alumnes; la introducció de la Web 2.0 deu anar un pas més endavant. Hi ha una sèrie d'aspectes que devem tenir present si volem implantar la Web 2.0 dins del procés d'ensenyament – aprenentatge:

• Canvi de rol de l'educador. El primer que devem canviar és la forma de fer classe de l'educador. Devem passar d'orador de coneixements a organitzador i orientador d'informació.
• Canvi de rol de l'educant. Igual que el docent deu canviar, l'alumnat deu fer el mateix. Ja no val amb ser mer oïdor a l'aula, ha de participar i col·laborar en la realització de la tasca, adaptant els coneixements al seu estil d'aprenentatge.
• De l'ensenyament tradicional al creador de coneixements i investigador. Hem de deixar de costat el moment en el qual el professorat emetia els seus coneixements a l'alumnat que escoltaven atents les nocions emeses per aquest, i passar a motivar i a organitzar els coneixements dels quals tenim accés amb la Web 2.0, fomentant el constructivisme i la recerca per part dels discentes.
• Canvi de metodologia i nous estils d'aprenentatge. És fonamental a l'hora d'implantar la Web 2.0 en el procés d'ensenyament – aprenentatge que canviem les metodologies i generem nous estils d'aprenentatge.
• Formació docent. De gens serveix tenir molts recursos tecnològics si el professorat segueix actuant com a professor tradicional. Devem formar al docent en l'ús de les eines i en noves metodologies d'aprenentatge.
• Desenvolupament de noves competències. Devem fomentar el desenvolupament de noves competències i destreses per buscar, recopilar i processar la informació i convertir-la en coneixement.
  
  

Com podem observar, per implantar la Web 2.0 en el sistema educatiu no prou única i exclusivament amb dotar de recursos tecnològics a les escoles ni formar al professorat en el seu ús, sinó que hem de fomentar un canvi en la filosofia de l'ensenyament i formar-ho en els principis ja vists de la Web 2.0 (compartir, participar,…), aspectes tots ells positius i que poden permetre a tota la comunitat educativa adaptar-se a la nova societat del coneixement.

Com a futurs docents, anem a estar sempre en continu aprenentatge, ja que els temps canvien i per tant hem de seguir el següent lema:

6.- Opinió personal

Quan fem esment a la Web 2.0 ens referim a la filosofia de compartir, de participar en grup per a l'elaboració de diversos recursos o documents, per això, per al procés d'ensenyament - aprenentatge no ens devem centrar exclusivament en els recursos materials que ens ofereix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, sinó que devem anar més enllà, i entendre-la com un canvi en la filosofia del procés formatiu, donant pas a la filosofia de compartir i d'elaborar entre tots l'educació, permetent tant a l'alumnat com al professorat adaptar-se a la diferents situacions que ens proporciona el sistema educatiu. Perquè l'ideal de Web 2.0 tingui èxit dins del procés formatiu, devem formar al professorat des de la pròpia metodologia de l'ensenyament, per després formar-ho en eines específiques sobre l'ús de la Web 2.0. És a dir, devem passar de la classe magistral amb recursos tecnològics a la classe de metodologia participativa i col·laborativa amb recursos tecnològics.