domingo, 28 de abril de 2013

Pràctica LinoIt

LinoIt és una eina molt senzilla d'ús amb la qual podem crear la nostra pissarra o *corchera virtual i presentar en ella notes tipus post-it (cridades estics), imatges comentades, URL´s de pàgines web i vídeos de Youtube, Vimeo i Ustream. És un bon recurs per a l'aula, doncs ens permet disposar de diversos llenços o murals (canvas) en els quals poder presentar la informació agrupada per temàtiques, àrees, projectes,...
Per poder fer ús d'aquesta eina online accedim a la pàgina de Linoit

Per començar, posem en Google Linoit o ens fiquem en aquesta pàgina Linoit. Com podem apreciar és la pàgina d'inici, si no tenim cap compte en Linoit ens registrem donant-li a "sing up". A continuació ens apareixerà una pàgina en la qual hem de posar un nom per usar de sobrenom, una contrasenya i un correu electrònic. A continuació triem el llenguatge que vulguem i li donem al fet que acceptem els termins d'ús. Una vegada, completat les dades li donem a "sing up".

Després ens apareixerà la pàgina d'inici. On podem apreciar a dalt a la dreta un menú, en el qual les opcions són: el meu perfil(my page), els meus grups(my groups), les meves preferències(preferents), sortir de la pàgina(logout) i finalment ajuda(help) en la qual podem preguntar el que vulguem per si tenim algun dubte sobre com funciona la pàgina. 
Nosaltres ens anem a centrar en com crear un canvas. Per a això, li donem a crear new canvas.

Immediatament et porta a la pàgina de creació de canvas. Per començar devem posar-li un títol, on posa "name". Després triem el fons del mural que anem a realitzar, per a això tenim diverses opcions: podem triar de les imatges que tenim de mostra o triar qualsevol del nostre ordinador donant-li a l'opció de "upload image". És millor que triem una imatge del nostre ordinador, perquè en les imatges predeterminades hi ha opcions que no et deixa executar. Així que triem una imatge. 

Una vegada triada la imatge: li donem a "fit to canvas size" perquè la imatge s'adapti al nostre mural. A continuació,podem triar com volem que sigui el nostre mural si privat, públic o que ho vegi el que rebi l'enllaç. Nosaltres li anem a donar a l'opció del que rebi l'enllaç. Finalment, ens mostra altres opcions en les quals podem triar com ho veurà la persona que rebi l'enllaç, marquem totes ja que volem que vegi tot i li donem a "create a canvas"


Ara tenim el nostre mural, com podem veure solament apareix el costat esquerre de la imatge que hem triat com a fons. Però si ens fixem en l'eina que tenim en la cantonada inferior dreta veiem que hi ha una espècie de mapa del nostre mural, si movem el cursor veurem la part del mural que vulguem. 
També tenim una altra barra d'eines en la cantonada superior dreta, on triarem els post-it que vulguem posar, les imatges, vídeos etc. Que ho explicarem a continuació.


Anem a començar el mural, per a això, agafem un pos-it. Hem de triar un entre els colors que ens mostra en la cantonada superior dreta, en aquest cas triem el groc, i ho arrosseguem fins a on vulguem del mural. Immediatament s'obre el pos-it perquè escriguem. Escrivim el que vulguem posar (hola ratolí) i tenim a baix unes eines: 
"tag" són etiquetes per amuntegar els post-it per exemple aquí posem salutacions perquè anem a saludar als animals.
"Font" és l'eina de la font de la lletra, aquí la podem canviar de color i de grandària.
"Icon" són icones que adornen el post-it, apareixerà abans del text, i com estem saludant a un ratolí doncs posem la icona del ratolí.
"Due dati" és per posar una data per si volem que el post-it ens recordi alguna cosa que hem de fer en un dia específic.
Finalment, podem canviar-li el color al post-it pels quals ens mostra a continuació. Una vegada, decidit com el volem li donem a post, i ja ens surt en el mural.

Una vegada creat, podem moure-ho pel mural i deixar-ho on mes ens agradi. També podem canviar-li la grandària arrossegant la cantonada inferior dreta del post-it. 
Podem apreciar una barra d'eines, on podem editar-ho per si no ens agrada com ha quedat, copiar-ho a un altre mural que tinguem o esborrar-ho.

Per posar una imatge en el mural, seleccionem l'opció d'imatge en la barra d'eines de la cantonada superior dreta i apareixerà una finestra nova. Hem de pujar la imatge que vulguem del nostre ordinador en l'opció de seleccionar arxiu. Una vegada fet, podem triar la grandària de la foto, i finalment si ho volem amb ombra perquè es vegi menys en el mural o normal. Quan hàgim decidit això, li donem a post. I tambè podem editar-la igual que amb les instruccions anteriors del post-it.


Per posar un vídeo en el nostre mural, devem seleccionar l'opció de vídeo en la cantonada superior dreta. A continuació, ens apareixerà una finestra amb les opcions d'URL per seleccionar-ho. Nosaltres triem la de Youtube, en donar-li, s'obre una finestra amb la pàgina de Youtube, busquem el vídeo que vulguem i copiem l'enllaç. Una vegada copiat, ho peguem en "URL:" i li donem a post, perquè aparegui en el mural.

Si volem afegir un document al mural, seleccionem de la cantonada superior dreta l'opció de document. Immediatament se'ns obrirà una finestra, hem de seleccionar un document que tinguem guardat en el PC. A continuació, si volem, podem afegir un comentari, canviar la grandària de lletra del comentari igual que el color, posar una etiqueta per agrupar tots els documents i finalment seleccionar una data del calendari com a avís. Una vegada tinguem decidit tot el que vulguem afegir li donem a post.

Per aconseguir un mural ben ordenat, tenim una opció per agrupar els post-it, imatges, vídeos i documents que vulguem. Aquesta eina la trobem en la cantonada superior dreta. Si la seleccionem ens apareixerà una nova finestra trasparente. En ella hem de posar el nom de l'agrupació que vulguem fer com per exemple: animals. Podem canviar la grandària i el color de la lletra igual que podem afegir-li una icona segons els nostres gustos. Una vegada completat, li donem a post. I ho engrandim fins a ficar dins tot el que vulguem agrupar.
Amb totes les instrucciónes anteriors seguim completant el nostre mural. Si volem deixar-ho i seguir mes tarda no cal preocupar-se es guarda sol i sempre apareixerà en el nostre perfil. Com podem veure en la següent imatge:

A continuació us deixo el mural que vaig fer amb la meva companya Lucía Pérez sobre una lliçó per a nens de primària sobre la geografia espanyola. En el qual tenim 4 apartats:
El primer són unes activitats perquè realitzin els nens.
El segon les activitats amb les seves respostes.
El tercer els recursos d'ampliació que pot ser que necessitin els nens per contestar a les preguntes formulades.
La cambra les dificultats que poden trobar en aquestes activitats i unes propostes per combatre-les.



El següent tutorial que us mostraré ens explica els usos del linoit i com realitzar un.


Com a reforç al que he explicat anteriorment ens pot servir, ja que ens explica una mica mes de teoria i ens resol els dubtes que tinguem si tenim. La primera part del vídeo usa les preguntes més freqüents per refrescar una mica la memòria abans de començar, és una idea de molta utilitat, igual que al final ens ofereix un feedback molt bo per recordar les coses mes importants. Per aquestes raons, recomano a la gent que no li hagi quedat massa clar o simplement per curiositat vol ampliar el seu coneixement sobre el Linoit que vegi aquest vídeo.

Opinio personal 

Crec, que dins de l'aula Lino It pot ser una eina molt útil si sabem triar-li partit. Podem dir que Lino It, a algunes ocasions, pot ajudar a xiquets que sigan  molt desorganitzats com agenda, ja que podem posar-li la fetxa als post-it per a que surten al suro el dia corresponent. D'aquesta manera veiem que el xiquet, tots els dies podrà visitar-ho i tindrà en forma de post-it separats i a més classificats per assignatures, els deures que té a fer i quan ha d'entregar-los. Pense que és una bona forma de recordar-los les coses.
També podem utilitzar-ho el professor per a classificar els temes que va donant per suros, i en cadascú pujarà archius com imatges d'activitats del tema, documents investigar més, videos explicatius o per a comentar. Desprès tan sòls tendrà que compartir-ho amb el seu alumnat i que aquestos tingan més material. Es molt visible i molt esquematitzat en quant a la visió de l'alumnat a l'hora de descarregar el material.
Com podem veure, pot tiendre molts usos, però pense que hi ha moltes aplicacions mes per internet millors, més completes i que serveixen per mes coses. Per tant, si que utilitzaria Linoit a l'escola però destacaria altres aplicacions com més importants.

TEMA 11. Aplicacions educatives del programari lliure.


INDEX
1.   Qué es Linux?
2.   Software Lliure
3.   Avantatges i desadvantatges del Software Lliure
4.   Lliurex
5.   Tipus de software lliure
6. Diferencies entre Linux i Windows
7.    Lihuen a l’escola
8.    Opinió personal

1.-Qué és Linux?
Linux es un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trovar en el mercat.
  1. La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar licencia a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l’us.
  2. La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.

2.-Software/programari Lliure.
  • Llibertat d’uasr el programari amb qualsevol propòsit.
  • Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les tevés necessitats.
  • Llibertat de distribuir còpies.
  • Llibertar de millorar el programa i fer publiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

    3.- Avantatges i desadvantatges del software lliure.
    Avantatges.
    • Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.
    • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
    • Eliminació de barreres de presupostos.
    • Molts col·laboradors de primera línea amb ganes d’ajudar.
    • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menos per l’amplia disponibilitat d’eines i lliberies.
    • Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en procesos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troven molt depurades.
    • Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora).
    • Tendeix a ser molt divers: la gent que contribuix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

    Desadvantatges
    • La corba d’aprenentatge és major.
    • El programari lliure no té garantía provinent de l’autor
    • Es necesita dedicar recursos a la reparació d’errates.
    • No existiría una compañía única que protegirà tota la tecnología.
    • Les interferencies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.
    • L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
    • La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc. Poden crear confusió.

    4.- LliureX
    LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat Valenciana que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

    5.- Tipus de software lliure.
    • Programari de domini públic
    El programari de domini públic és aquell que no té drets d'autor. Si el codi font és de domini públic, es tracta d'un cas especial de programari lliure sense copyleft, la qual cosa significa que algunes còpies o versions modificades poden no són lliures en absolut.

    En alguns casos, un programa executable pot ser de domini públic però no disposar lliurement del codi font. En aquest cas no és programari lliure, perquè el programari lliure requereix accessibilitat al codi font.

    • Programari amb llicència permissiva, laxa
    Entre les llicències permissives, laxes, s'inclouen la llicència X11 i ambdues llicències BSD. Aquestes llicències permeten utilitzar el codi de qualsevol manera, inclusivament la distribució de binaris privatius amb o sense modificacions del codi.

    • Programari amb copyleft
    El programari amb copyleft és programari lliure els termes del qual de distribució garanteixen que totes les còpies de totes les versions tinguin aproximadament els mateixos termes de distribució. Això significa, per exemple, que les llicències copyleft generalment no permeten que tercers li agreguin requisits addicionals al programari (encara que pot estar permès agregar un conjunt limitat de requisits que es consideren segurs) i exigeixen que el codi font estigui disponible. Això tutela el programa i les seves versions modificades contra algunes de les formes més comunes de convertir-ho en programari privatiu.

    • Programari de font oberta («Open Source»)
    Algunes persones utilitzen l'expressió programari de «codi obert» per referir-se més o menys a la mateixa categoria a la qual pertany el programari lliure. No obstant això, no són exactament el mateix tipus de programari: ells accepten algunes llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i hi ha llicències de programari lliure que ells no han acceptat. De totes maneres, les diferències entre el que abasten ambdues categories són poques: gairebé tot el programari lliure és de codi obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.

    6. Diferencies entre Linux i Windows.

    • Sempre existirà la batalla entre el ben i el mal, entre Windows i Linux. Qui és el ben i qui és malament? És més fàcil Windows que Linux? O no ho és tant? Anem a comentar les diferències bàsiques que existeixen entre Linux i Windows

          Instal·lant el sistema operatiu.
    Per instal·lar Linux cal realitzar relatius esforços, encara que cada vegada és una tasca més senzilla, però pots personalitzar completament la instal·lació.
    A l'hora d'instal·lar Windows pràcticament no pots configurar res (quatre coses bàsiques). Això sí, la instal·lació de Windows és molt fàcil i còmoda.

    Compatibilitat amb el Maquinari.
    Windows és generalment més compatible amb tot tipus de maquinari que Linux. No obstant això, cada vegada s'apropen més tots dos a la compatibilitat total, que seria el desitjable.
    Gràcies a que Linux gaudeix d'alta popularitat, ofereix una alta compatibilitat malgrat no estar darrere de cap casa comercial. A més ofereix actualitzacions de forma freqüent.
    Windows forma part de Microsoft, i a causa del seu gran poder econòmic intenta oferir un elevat nombre de drivers, ja que les empreses de maquinari creen els seus propis drivers.

    Parlem de Programari.
    Linux compta amb menys programari en alguns sectors, i té una menor acceptació al món empresarial, encara que gràcies a suports d'empreses com Sun Microsystems o IBM es van aconseguir avanços importants en els últims temps.
    Windows posseeix una gran quantitat de programari, ja que és el sistema operatiu més utilitzat en les empreses (principalment per la seva facilitat d'ús) i això fa que els desenvolupadors se centrin més en ell.

    Conclusions finals.
    Tant Windows com Linux tenen el seu avantatges i inconvenients, trobaràs raons per usar (o no usar) tant un com un altre. El que és cert és que tècnicament parlant, Linux sali guanyant.

    6.- Lihuen a l’escola
    Un dels focus posats en la distribució Lihuen és l'educació en tots els seus nivells. És així que hem instal·lat Lihuen en diferents gabinets de diverses escoles de la regió, a més de les sales de PC de la Facultat .

    A les escoles, l'equip de treball s'ocupa d'instal·lar i capacitar a els qui utilitzen la sala. Això involucra al personal tècnic encarregat dels gabinets com dels docents que assisteixen amb els nois a realitzar les seves tasques acadèmiques.

    Des de fa diversos anys, es realitzen diferents jornades destinades a docents en les quals es mostren i es treballa tant sobre l'ús d'aplicacions com de les característiques del programari lliure en general. A partir de l'any 2010 comencem a concórrer a diferents escoles dictant capacitacions senzilles orientades a cada àrea i context. Seleccionem diferents aplicacions educatives que s'agreguen a les aplicacions d'ús general que ja estan incloses en Lihuen.


    Lihuen 4 compta amb un live DVD d'aplicacions educatives i de desenvolupament. De forma alternativa si descargás la variant DVD instalable de Lihuen podés marcar la tasca "educació" perquè s'instal·lin aquestes aplicacions. A continuació detallem la llista dels programes que van ser incluídos.

    • Matemàtiques
    • Llengua
    • Astronomia
    • Química
    • Ciències socials
    • Recreació
    • Multimèdia
    • Gràfics
    • Material educatiu addicional

    Per a veure la informació detallada de qualsevol àrea en aquest enllaç hi ha tota la informació: LIHUEN

    7.- Opinió personal.
    Segons la meva opinió ensenyar amb un programari lliure o amb un privat ja demostra valors al nostre alumnat. Per això, quan un professor ensenya als seus alumnes amb una aplicació propietària es col·loca en una autèntica cruïlla, perquè això obliga a l'alumne a comprar el programari o a copiar-ho il·legalment. Ara bé, si el professor no li deixa copiar el programa està negant la seva ajuda i si ho deixa copiar està ensenyant a l'alumne que es pot violar la llei quan aquesta no ens agrada o va contra el nostre propi interès.

    No obstant això, no es tracta de substituir un sistema operatiu per un altre perquè és més barat, segur i fiable. Ensenyar amb GNU/Linux no és només usar-ho sinó transmetre l'esperit de col·laboració i cooperatividad que implica qualsevol empresa de coneixement. El programari lliure és en si mateix educatiu pels valors que li acompanyen.

    Un supòsit bàsic de l'educació és que qualsevol matèria amb dedicació, esforç, estudi i unes actituds i aptituds personals és accessible al coneixement. Ocultar el coneixement mai ha format part dels manuals ni de l'ètica professional dels docents. És la cerca dinàmica i transparent del coneixement el que es comparteix per la comunitat, doncs és el seu major actiu econòmic i cultural.


jueves, 25 de abril de 2013

TEMA 10. Xarxes socials en educació: Twitter i Facebook


INDEX
  1. Definició i característiques de les Xarxes socials
  2. Tipus de Xarxes socials
  3. Twitter i Facebook
  4. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.
  5. Diferencies entre Facebook i Twitter.
  6. Adicció a les redes socials
  7. Opinió personal
1.- Definició i característiques de les Xarxes socials.
Algunes de les seues característiques mes importants son:
  • Son xarxes de relacions personals, tambè anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport informació i un sentit de pertinença i identitat social.
  • Son grups de persones amb alguns interesos similars que es comuniquen a través de projectes.
  • Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna es comparteixen uns valors, unes nomes i un llenguatge en un clima de confiança.
  • Son llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantener en contacte els usuaris de la xarxa.
  • Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals en una mateixa interficie.
2.- Tipus de Xarxes socials
  • Xarxes personals. Es compon de centenars o milers d’usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai” amb la seva informació. Facebook
  • Xarxes temàtiques. Solen centrar-se en un tema en concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Per exemple, una xarxa de cinema.
  • Xarxes profesionals. Dedicades exclusivament a l’àmbit laboral, en totes els seus vessants. Poden posar en contacte a aquells que ofereixen treball amb els quals ho busquen. Linkedin.

3.-Facebook i Twitter
Facebook
  • Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat d’Harvard, però actualmente està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
  • Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.
  • Existeix la possibilitat d’incloure fotos i videos al mur.


Twitter.
  • La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandaria amb un màxim de 140 caràcteres, cridats tweets, que es mostren en la página principal de l’usuari.
  • Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris.
  • Per defecte, els missatges són publics, podent difondre’s privadament mostrant únicament a seguidors.

4.- Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.
Twitter
-Canal de noticies en temps real per a la comunitat educativa.
  • Avís sobre publicacions de bulletins informatius periòdics.
  • Informacions de carácter més oficial, com beques, d’exàmens…
  • Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.
-Establir un canal de noticies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.
-Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fórum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Facebook
El primer que vaig visualitzar com interesant son els grups. Cree tres grups, un per cada curs i vull anar comentat les activitats de clases, especialmente pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontat. La inscripció al grups va quedar com obligatoria per als alumnes, el accés al grup es per invitació.
Els esdeveniments, a  través dels quals, vull anar refrescant la memoria dels meus estudiants respecte d’activitats, lectures, proves, exàmens i tot allò que és part de la vida escolar i que anoten en les nostres agendes.
Crear meves pròpies enquestes amb continguts educatiu, però havien de ser entretingudes, simpàtiques, senzilles, no diferenciar-se massa en la forma de les quals agraden.
Study Groups. Es una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques discutir certs temes , establir horaris de les reunions.
Mathematical Formules. Amb aquest aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques aquestes formules s’escriuen amb la sintaxi de Latex.
CiteMe amb aquesta aplicació pots obtener citas per a les teves notes amb format de WorldCat, el catalog més gran del món.
BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit tambè pots consultar les opinions d’uns altres o buscar usuaria amb gustos similars.

5.- Diferencies entre Facebook i Twitter.
Quin de les dues xarxes socials és més efectiva per accedir al públic objectiu?, Quin és el ROI associat a les diferents accions implementades en Facebook i Twitter i quin és més efectiu? i finalment, és realment cert que Facebook compti amb major efectivitat per a les marques?

Existeix un error de base i molt comuna en el moment actual centrat en la no identificació d'una de les principals diferències entre ambdues plataformes; mentre Facebook és una xarxa social basada en la promoció de les marques, Twitter és una xarxa social basada en la promoció dels continguts a través de la seva difusió i viralitat il·limitada.

Partint d'aquesta diferència bàsica, podem confirmar que si bé són plataformes diferents quant als interessos finals, ambdues han estat determinants per acabar amb paradigmes obsolets associats a l'ordre social.
  • Mentre el pes específic de Twitter radica en la qualitat dels seguidors, el pes específic de Facebook radica en les relacions que s'estableixen.
  • Twitter és un mitjà de comunicació, mentre que Facebook és una xarxa social
  • En termes de seguiment i popularitat Facebook avantatja a Twitter.
  • El tipus d'informació que es comparteix, Facebook és més social permetent i valorant l'exposició d'aspectes relacionats amb les emocions i el vessant més personal dels usuaris, mentre que Twitter és un mitjà de comunicació en si mateix, on es comparteixen fets i notícies més centrats en l'aspecte professional que en el personal.
  • En termes d'oci, Facebook és molt més lúdic que Twitter; jocs, test i aplicacions més centrades en l'oci, inexistents a la xarxa basada en el microblogging.

6.- Adicció a les redes socials.
La xarxa social de Facebook i la xarxa de microblog Twitter causen més addicció que l'alcohol i el tabac. Resistir la temptació de visitar els llocs de xarxes socials per veure les actualitzacions és més difícil que rebutjar una beguda o un cigarret.

Facebook i Twitter s'han convertit a les xarxes socials més populars del moment. Fins i tot, els 'smartphones' i 'tablets' permeten estar connectats a elles les 24 hores al dia. Entrar en el perfil de Facebook per comprovar si algú ha comentat un estat, ha publicat una foto o ha canviat el seu estat, així com comprovar els esments en Twitter o els 'tuits' dels seguidors, es converteixen en accions diàries tan comunes com dormir o menjar. Per aquest motiu alguns d'aquests usuaris tinguin addicció a les xarxes socials.

Segons un estudi realitzat per la Booth School of Business de la Universitat de Chicago, tant Facebook com Twitter causen més addicció en els usuaris que l'alcohol o el tabac. Per a aquest estudi s'han realitzat 250 enquestes sobre els desitjos diaris dels usuaris.

L'enquesta conclou que dormir i el sexe són els dos desitjos més anhelats durant el dia però accedir a les xarxes socials i el treball són els desitjos més difícils de resistir i més fàcils de satisfer. En contraposició, l'alcohol i el tabac són desitjos que es troben en nivells molt més baixos malgrat generar addicció.

Aquí us deixo 7 símptomes d'addicció a Facebook. Per a detectar en els alumnes.
  1. Inicies sessió en Facebook abans de revisar el teu correu electrònic regular.
  2. Revises Facebook diàriament, diverses vegades al dia, o tot el dia.
  3. El teu cervell filtra tot a través de Facebook ara. Sempre penses en com pots compartir, promocionar o propagar alguna cosa en Facebook.
  4. Revises la teva llista de contactes per veure qui no s'ha registrat encara o no has convidat encara (crec que això era al principi perquè ara GAIREBÉ tots estan en Facebook).
  5. Actualitzes el teu estat amb freqüència i etiquetes als teus amics en les teves fotos per rebre comentaris.
  6. Passen les hores abans que t'adonis que no has fet gens, excepte navegar en Facebook.
  7. Les teves hores de dormir s'han reduït en dues hores o més.



      1. Per últim, aquest video que és un documental realitzat per la Universitat de Castellò. La temàtica tratada és la adicció a las redes sociales com Facebook y Tuenti com altres. A més dels problemes que poden traure consequencies de la seua utilització malament.






    Segons la meva opinió els alumnes d'aquesta universitat han fet un excel·lent treball, la recerca, la manera d'exposar-ho, és incomparable, la veritat que els meus respectes i realment hi ha moltes inconsistències en l'ús que se li aquesta començant a donar a les xarxes socials, i com ben ho plantegen cal tractar de buscar la manera que els joves siguin conscients d'això, doncs Internet dia a dia es comença a tornar com una espasa de doble tall i nosaltres els futurs mestres hem de prevenir aquests problemes.

    7.- Opinió personal.
    Nostres estudiants volen comunicar-se, conèixer i compartir, i aquí l'èxit de les xarxes socials i el seu penetrant ús en la joventut. El nostre desafiament docent es troba enclavat en com aconseguir que aquesta comunicació, coneixement i ànim de compartir sigui de calitat i anotació a una formació integral i concorde als nostres objectius d'aprenentatge per a ells. Com fer de les xarxes socials veritables comunitats virtuals d'aprenentatge. Per a això és possible escollir entre 2 rumbs tecnològics:

    • El primer apunta a entrar en el "habitat" dels propis estudiants, utilitzant les xarxes socials en els quals ells ja es posicionen, em refereixo puntualment a Facebook i/o twiiter. Encara que no descarto per res aquesta possibilitat, faig l'excepció que el docent que opti per aquesta opció consideri desenvolupar un perfil que traslladi la seva condició de "professor" a l'esfera virtual. Seria contraproduent que un docent comparteixi el seu perfil personal amb estudiants, tant com si en la presencialitat els convidés a una cantina a conversar banalitats. En conseqüència, treballi en aquest cas amb un perfil professional.
    • La segona possibilitat tecnològica, és treballar principalment amb xarxes socials dissenyades per a l'aprenentatge (fetes especialment per a contextos de formació), ja sigui en el context escolar o també en la formació institucional i/o corporativa.